L'AFEM de Nou Barris commemora el 10é aniversari de les Jornades de Salut Mental els dies 5 i 6 de novembre del 2010

El Síndic de Greuges, Joan Ribó, principal protagonista a les X Jornades de Salut Mental a Nou Barris
.
               No estava previst, però el Síndic no va tenir cap inconvenient en establir diàleg amb els assistents

El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, fou el principal protagonista de les X Jornades de Salut Mental a Nou Barris. Fent un especial en les seves activitats -i més tenint en compte que en acabar la conferència havia de dirigir-se a l'aeroport per a una convenció de síndics a l'estranger-, Rafael Ribó ens va parlar sobre l'Ètica i els drets en l'atenció social, va contestar a unes preguntes que se li havien passat amb anterioritat per e-mail i va dialogar amb les persones assistents que ho van requerir.

Com ja és habitual últimament, la sessió del divendres la van ocupar els professionals de la xarxa pública de salut mental de Nou Barris, com ara Paloma Lago, directora del CSMA Nou Barris; Carme Grifoll, directora del CSMIJ Nou Barris; Dolors Arasanz, psicòloga clínica del CSMIJ Nou Barris; Jaume Claret, director de l'Hospital de Dia d'Adolescents i Joves de Nou Barris; María Jesús Abadía, coordinadora del Centre de Día i del Servei de Rehabilitació Comunitària Pi i Molist i Rubén Regueiro, psicòleg de la Llar-Residència Pi i Molist.
Parlaren també professionals d'altres recursos als que són destinats pacients de Nou Barris, com ara Alex Marieges, infermer supervisor i Cèlia Fernández, infermera, ambdos de la unitat d'aguts de l'Hospital de Sant Rafael; Joan Carles Boada, psiquiatre referent de subaguts de Nou Barris de l'Hospital Mare de Déu de la Mercè i Estanislao Navarro, psiquiatre de l'Hospital de Dia del CPB. Totes les ponències foren moderades per la psicòloga de l'AFEM de Nou Barris, Cristina Ventura, i es basaven en el funcionament dels recursos corresponents.
Anteriorment va haver l'acte inaugural, amb la Regidora del Districte, Carmen Andrés; Carme González, directora del sector Sanitari Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu; Antonio Fermoso, vicepresident de la FECAFAMM i José Trujillo, president de l'AFEM de Nou Barris.

A la sessió del dissabte acompanyaren a Rafael Ribó, Pilar Solanes, subdirectora de Planificació i Avaluació de l'ICASS; Andrés López, director regional de FAISEM, Fundación Andaluza para la Integración Social del Enfermo Mental; Fernando Santos, fiscal de l'Audiencia Provincial de Córdoba, coordinador del Foro Andaluz de Bienestar Mental i Anna Miñarro, que va fer a la vegada les funcions de moderadora. Tots plegats ens parlaren d'habitatge, treball, la llei i la salut mental i la dimensió social de la malaltias, respectivament.

En acabar la taula rodona es va passar la projecció Stultifera Navis, imatges de l'Hospital Mental de la Santa Creu. Són 8 minuts de projecció amb fotos i pel·lícules de l'Institut Psiquiàtric des de la seva fundació, a finals del segle XIX, fins el seu tancament definitiu a la dècada dels vuitanta del segle passat. El realitzador ha estat el metge i antropòleg Josep Maria Comelles i les fotos són del llegat de Josep Maria Jaén, psiquiatre que va exercir a la institució, mort el desembre del 1985.
___________________________________________________________________________
A les fotos d'avall podem veure, a l'esquerra, Carme González, directora del sector Sanitari Horta Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu  en un moment de la seva intervenció a l'acte inaugural. I a la dreta, Juan Antonio Peinado, usuari de la xarxa pública de salut mental llegint un poema. En aquesta foto podem veure altres dels convidats a la sessió del dissabte com ara Pilar Solanes, subdirectora de Planificació i Avaluació de l'ICASS, Andres López de la Junta de Andalucía i Fernando Santos, fiscal de l'Audiencia Provincial de Córdoba.

Jornades sobre la salut mental a Nou Barris

El Parc Tecnològic Barcelona Nord, just al costat de l'Ajuntament de Nou Barris, acollirà els propers dies 5 i 6 de novembre les X Jornades de Salut Mental a Nou Barris. Deu anys de feina són recollits en aquestes jornades, a les quals es parlarà dels serveis socisanitaris de Nou Barris pel que fa a l'assistència primària (CSMA Nou Barris i CSMIJ Nou Barris) i dels recursos que hi ha quan s'agreuja la situació i quan s'estabilitza. L'Hospital de Sant Rafael tracta  la persona amb trastorn mental en la fase aguda de la malaltia;  l'Hospital Mare de Déu de la Mercè, en la fase de subaguts; l'Hospital de Dia de la Mercè, en la següent fase, un cop està més estabilitzada la persona; la Fundació Hospital de Dia nou Barris d'Adolescents, atén a adolescents i joves; mentre que la Unitat de Recursos Comunitaris Dr. Pi i Molist de l'Hospital de Sant Pau disposa de centre de dia, servei de rehabilitació, club social i residència. Pel que fa a la llarga dependència psiquiàtrica, els pacients disposen de la Unitat Polivalent Barcelona Nord, que és a més, unitat neurològica.
Professionals i responsables de la majoria d'aquests centres estaran presents a la sessió del divendres, mentre que el dissabte hi serà Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, com a conferènciant, Pilar Solanes, subdirectora de l'ICASS que parlarà sobre habitatge i convidats d'Andalusia que parlaran de treball i de termes legals.
A més dels membres de la junta de l'AFEM de Nou Barris, entitat que organitza les jornades, participen de l'elaboració les doctores Paloma Lago i Carme Grifoll, responsables dels centres de salut mental de Nou Barris;  Maria Jesús Abadía i Jaume Huertas, per part de la Unitat de Recursos Comunitaris Dr. Pi i Molist de l'Hospital de Sant Pau; la doctora Anna Miñarro i Cristina Ventura, psicòloga de l'AFEM de Nou Barris.
L'entrada és lliure, no cal fer cap reserva i podeu contactar amb l'organització trucant al telèfon 654 154 382 o per e-mail a associacio@afemnoubarris.org

Sin escrúpulos

Insolidarios con las personas más solidarias

De momento la llamaré empresa X porqué además de que su nombre os dirá bien poca cosa a todos, no sé si finalmente podría contar con el apoyo, caso de tener que afrontar una demanda,  de las personas que han trabajado y de las que están trabajando actualmente, peró que marcharán bien pronto.
De lo que estoy seguro es que si nombro las ONG,s que subcontratan a esta empresa con la finalidad de que capten socios, donativos o pedir aumento de cuotas a los socios, más de la mitad os resultarían muy familiares. Aún considerando lícito que ciertas ONG,s utilicen el sistema de recordar a sus socios y donantes que está lleno de causas humanitarias con las qué colaborar, no estoy de acuerdo con la manera de proceder de esta empresa por lo que respecta al trato con los teleoperadores que tiene en nómina, la metodología de trabajo y los argumentos que invita a utilizar a los trabajadores para conseguir que los socios, donantes y posibles socios o donantes realicen sus aportaciones. Y lo peor de todo, que los trabajadores no puedan tener en consideración lo que escuchen desde el otro lado de la linea telefónica.
X es una empresa que trabaja por los objectivos que les marca las ONG,s a las que sirven, y es necesario llegar a los objetivos al precio que sea. Y ahora paso a nombraros el precio que hay que pagar para conseguir estos objetivos. Antes que nada, contratar a los trabajadores como auxiliares administrativos aunque harán de teleoperadores, telemarketing para ser más justos. Esto representa tener que trabajar sin disfrutar cada hora de los descansos obligatorios que cita el convenio de teleoperadores. Una vez que el trabajador pasa de este requisito, ya que lo que quiere es trabajar sin importarle los descansos, pasa por una fase de concienciación que consiste en que las ONG,s lo mentalicen de lo necesario que es su trabajo para el buen funcionamiento de la organización, mediante videos y material que cuidan de proporcionar en sus visitas periódicas. La empresa X también se cuida de que los responsables de departamento mentalicen a los teleoperadores con el fin de que consigan el máximo rendimiento posible a su gestión telefónica.
En el tiempo que he estado en la empresa me he hartado de escuchar a algunos de los responsables decir que no hiciéramos caso de las excusas que nos dieran las personas a las que llamábamos, nosotros no sabíamos si nos mentían cuando nos decían que estaban en paro, vivían de una pensión, etc., era necesario sacarles el aumento de cuota o el más pequeño donativo. En defitinitiva, debíamos exprimir a aquella persona que de por sí ya era solidaria, porqué estaba pagando su cuota voluntaria. Y la que no era socia, había que intentar que se diera de alta o aportara su donativo utilizando los argumentos más estremecedores posibles. No podíamos referirnos a los niños que pasaban hambre o sufrían enfermedades con el calificativo de pobres, pero era imprescindible  sensibilizar a la persona del otro lado del teléfono recordándole  la cifra de niños que mueren cada minuto a casua del hambre o la malaria.
Particularmente me duró tres semanas la ilusión por el trabajo, me duró solo tres semanas el creerme que estaba haciendo una labor humanitaria. Para mi, todo se vino abajo el día que le tuve que pedir el aumento de un euro de su cuota de socia a una mujer pensionista y viuda, que tenía 82 años, y que además aceptó el aumento. Tardé cerca de un cuarto de hora en reaccionar después de despedir la llamada. ¿Qué había hecho?, no me lo podía creer, había convencido a aquella mujer que con un euro estaba colaborando para una buena causa. Una mujer pensionista y viuda. Me quedaba el consuelo de pensar lo que me decían mis superiores para mentalizarme, igual era mentira que tuviera 82 años, como también podía ser que no fuera ni viuda ni pensionista.
Por suerte fue la última vez que forcé a nadie a hacer un aumento o donativo. Por suerte, y por no apretar a las personas que me decían que estaban cobrando la prestación o el subsidio de paro, cobraban una pensión o habían enviudado, me han despedido al poco tiempo de no cubrir los objetivos. El despido lo disfrazan los responsables de la empresa X diciéndote que "has acabo tu contrato de obras y servicios por fin de campaña", cuando lo cierto es que otros compañeros continuan con la misma campaña.
Antes que yo, otros trabajadores "han acabado el contrato de obras y servicios" y a otros se les acabará en pocos días. Lo más curioso es que alguno de estos trabajadores estaban en un rendimiento por encima de lo esperado. La sala de entrevistas de trabajo es, no obstante, un no parar de personas que pasan por allí con la ilusión de trabajar por un hecho humanitario, decididos a colaborar por una causa justa, sólo que no podrán poner toda la humanidad que les brote de su interior, porqué en el caso de que la pongan llegará un viernes en que media hora antes de acabar su jornada le llamarán a la salita donde un día le dijeron que trabajaría para causas humanitarias y dándole las gracias le dirán que "se ha acabado su contrato de obras y servicios".
El caso más bestia que he vivido en la empresa, por lo que respecta a un "acabamiento de contrato" fue el de una chica que llevaba todo el viernes con afonía, podía tomarse un máximo de diez pastillas de un medicamento para protegerse la voz y a media tarde llevaba ya ocho para poder ser oida al hablar por teléfono. Alguno de los responsables del departamento la estaba escuchando y sabia de los esfuerzos que estaba haciendo para llevar adelante su trabajo -la chica llevaba dos semanas en la empresa y aún estaba convencida de que colaboraba a una labor humanitaria-, y en ningún momento le dijeron que marchara a casa, que así no podía trabajar, y más, cuando sabían que se le "acababa el contrato de obras y servicios", que a las ocho de la tarde le darían el cheque, firmaría los papeles y, ahora sí, para casa.
Existen otros casos que son también merecedores de queja, aunque considero que ninguno como este. Uno de los teleoperadores lleva más de un mes sin la persiana que le ha de proteger del sol que le da de pleno por la tarde y que le obliga a sudar, sin quererlo, durante más de tres horas. El comedor se encuenta ubicado en una de las salas de trabajo y el microondas y la nevera están dentro del aseo. Es corriente estar trabajando oliendo al pescado o tomate frito que los demás están degustando a tres metros de ti.
La dirección de la empresa X sabe que de cada diez personas que entrevistan, cinco o seis rendirán mientras les dure la ilusión, otros se quemarán a los dos días y se irán por su propia iniciativa, y uno se quedará por qué lo que quiere es trabajar e intentará no creer lo que escuche del otro lado del teléfono -tan solo oirá lo que dice, ni siquiera le escuchará-, tal como le mentalizarán los responsables del departamento.

Josep Aguilar
Vice-presidente de una asociación sin ánimo de lucro del sector socio-sanitario y vocal de la junta de un casal de barrio especializado en acoger asociaciones de personas con discapacidad, de niños y adolescentes en riesgo de exclusión social y de integración de culturas de paises latinoamericanos.